Atepeïts dos mesos de quilòmetres i quilòmetres sobre la bici de carretera. Tot comença el primer cap de setmana de Maig, amb la celebració de la marxa Terra de Remences. Obligada prova per un cicloturista català, allà estavem uns quants representants de l'equip Medina llagostera. Prova ben organitzada i amb molta afluència de gent, l'inici de la qual es realitzada a un ritme molt ràpid. Qui diu que això són marxes!!! Són curses encobertes per als 500 primers classoficats, i un repte per a la resta, on baixar ni que sigui 1 minut que en d'altres participacions, ja ´´es tot un èxit personal. 175 km de recorregut, amb els ports de Capsacosta, Canes, Bracons i Condreu, fan que arrivis maduret a meta. Si a més sumem pluja i fred durant part del recorregut... fan que sigui més dur acabar-la. Posició 80 ( + o - ) de la general i arribant a meta enrampat de dalt a baix!
Segon cap de setmana, i toca la Marxa de les Goges a Banyoles. Prova menys multitudinaria, però molt interessant. Ritme de competició pur i dur als seus inicis, fins la eva estabilització ja entrada a la segona hora de Marxa. Prova dura, amb continus puja i baixa en el seu recorregut i acabant amb la "tachuela" final adalt de Rocacorba. Millors sensacions que la setmana anterior, acabant en una 30 posició a 10 minuts dels primers classificats.
I tercer cap de setmana. Ara toca Terra de l'Aigua. Marxa dura, amb l'ascenció principal a Santa Fe del Montseny. En els primers kms de pujada, la cadena SuperRecord ( per no dir una altre cosa!!!) de la meva estimada Wilier, diu prou, i allà em troves, al costat de carretera esperant assistència mecànica per poder continuar. Després de mitja hora, problema resolt ( a mitges), i torne-m'hi que no ha estat res. Un continu avançar ciclistes, més endevant grupets, fins anar formant cap al final un grup d'uns 30 ( això si, tots a roda!!) per finalitzar la Marxa en una molt discreta posició.
Quart cap de setmana.... i no hi ha res. Toca entrenar i preparar els següents, que no tenen desperdici.
Primer cap de setmana, i cap a La Marxa La Bonaigua. Uns 800 inscrits, bon ambient, molta calor i marxa dura i a molt bon ritme. Bonissimes sensacions, i només el conservadorisme inicial ( 1r port és La Bonaigua ) fan que la posició final no sigui tot lo bona que hagués desitjat. 58è al final i acabant pletòric.
Segon de juny i cap a Bagneres de Bigore. Marxa La Pyreenne. 175 kms, amb el Tourmalet, Aspin i Haurquete d'Encizan. Prova molt dura. Participació d'uns 400 ciclistes al recorregut llarg, i un itinerari preciós. Altre cop sensacions molt bones, acabant també en una 50ena posició final.
Tercer cap de setmana, itoca la Quebrantahuesos. Aquest any l'objectiu és baixar marca personal ( 6h32') i el meu estat de forma em diu que és factible, Les condicions metereològiques no ho faran possible. A l'inici del Somport la pluja ja fa acte de presència, i el fred a les baixades fan que molta, però que molta gent abandoni. Aquesta paraula no forma part de meu vocabulari, i tot i anar pedalant molta estona tremolant de fred ( hi ha moments que sembla que pedali sobre pavés, i no tinguent força per poder posar el plat gros amb la ma esquerra ), el meu temps final és bastant digne. 6h46', a menys de 15' del meu repte, que de ben segur hagués aconseguit si les condicions externes ho haguèssin permès.
I darrer cap de setmana. Toca L'Ariegioise. 170 kms més amb un recorregut dur, puja i puja i puja i torna a pujar. Asfalt rugós francès, baixades espectaculars, calor asfixiant i... per rematar-ho... Plateau de Beille. Marxa molt maca, i acompanyat pel company Marc Buixeda, amb el qual fem tot el recorregut junts. 4 punxades fan que quedem despenjadissins del grup capdavanter,i fem la marxa més tranquils i anar avançant ciclistes i més ciclistes, fins arrivats a Les Cabanes, on dóna inici el PORT. Mare de deu quin suplici. Plateau de Beille és duríssim. Imatges dantesques. Gent caminant, tirada als costats de la carretera... cada 3kms avituallament liquid... paro a tots!!! La calor és bestial. L'esquena la tinc clavada i les forces han desaparegut. Estic cadàver. En Marc puja a molt bon ritme i em treu uns 10 minuts a dalt. Per si has quedat amb ganes de pedalar un xic més. O tens un cotxe a dalt que et retorna a lloc, o torna pedalant!!! 16 de baixada + 15 de planer fins al camping. total 200kms! Ja n'hi ha prou!!!
Ara toca recuperar, sense oblidar l'entreno ( OIx-Beget-Vallter ja ha caigut de mentres ) i anar agafant la BTT per el repte de l'any. No és més que L'Eiger Bike Challenge. Una prova que es fa a Suissa, de 88kms i 4000 de desnivell!!!! A veure com acaba això!!! El 15 d'Agost ho sabrem,i una setmana abans farem unes vacancetes-stage a les Dolomites per posar-nos apunt.
Doncs res, perdoneu per la pallissa i fins una altre!!!! Quim Roddríguez i lladó
No hay comentarios:
Publicar un comentario